Nazaria Ignacia

Nazaria Ignacia va néixer a Madrid (Espanya) el 10 de gener de 1889, i va ser batejada a la Parròquia de Sant Josep del carrer d'Alcalà. Fou la quarta filla de deu germans. El seu pare, José March i Reus, natural d'Alacant, era de professió marí i més tard empresari. La seva mare fou Nazaria Mesa Ramos, natural de Sanlúcar la Mayor, Sevilla.

A l'edat de nou anys, quant s'estava preparant per la Primera Comunió com interna en el Col·legi de l'Espíritu Santo de Sevilla, va sentir per primera vegada la veu del Senyor:
"Tu, Nazaria, segueix-me"
 
i ella respongué:
 
"Et seguiré, Senyor, el més a prop que pugui una humana criatura"
i per comprometre-s'hi més, va consagrar a Déu la seva virginitat amb vot.
   
Dotada de grans qualitats naturals i espirituals, de seguida es va destancar entre els seus germans i companyes de col·legi.

Desitjava ser "missioner jesuita" i va formar amb les seves companyes un grup al que nomenà "missioneres ocultes" que, amb les seves oracions i sacrificis treballaven per les missions.


Als quinze anys sentí els encants del món; la seva gran simpatia li atragué les mirades dels joves. Nazaria se sentí afalagada i desitjà ser lliure, però la crida del Senyor fou més forta i així ho escriví uns anys després:
 
"Als set anys quan la raó comença a despuntar et vaig conèixer i, des d'aleshores, vaig estimar-te"

Per motius econòmics, la família March es traslladà a Mèxic el 1906. Durant la travessia conegué dues Germanes dels Ancians Desemparats, amb les quals hi ingressà anys més tard tot complint el seu desig de seguir el Senyor el més a prop que pogués. Fou destinada a la ciutat d'Oruro (Bolívia) juntament amb altres companyes.

Allí sentí noves crides del Senyor a una vida missionera, lliurada a evangelitzar els pobres, a treballar per la unió del Regnat Social de Jesucrist. Beneïda pel Nunci a Bolívia i la jerarquia d'aquest país, Nazaria començà la fundació del seu Institut Missioner en la més absoluta pobresa amb només 40 centaus.
Aviat se li uniren altres companyes i començaren a recórrer camps, ciutats, campaments miners,... duent pertot arreu la bona nova de l'Evangeli, predicant amb l'exemple i la paraula. Obrí menjadors per als desocupats, treballà per la promoció social de la dona i a tot arreu els pobres eren els seus predilectes. Fundà Cases a l'Argentina, l'Uruguai i Espanya guiada pel seu ardent amor a Déu, a l'Església i al Papa.

Quan Bolívia es veié banyada amb la sang dels seus fills a la guerra amb el Paraguai (1932-1935), la mare Nazaria i les seves filles es col·loquen al costat dels seus valerosos soldats per a enfortir-los llur fe amb la recepció dels Sagraments. Amb els ferits en els hospitals de sang, amb els nens i nenes que quedaren orfes en les Escoles-Llars.

Nazaria Ignacia inicià a Bolívia el primer mitjà de comunicació de la vida religiosa femenina: "El Adalid de Cristo Rey", revista editada exclusivament per ella i les seves primeres companyes. Es preocupa per la dona, el 1934 fundà el primer sindicat femení amb estatuts i el seu nom fou el de "Sociedad de Obreras Católicas".
 
El seu lema:
 
"Forts en la Fe per Crist"
 
I el seu objetiu:
 
"La solidaritat de la classe obrera femenina, basada en la sociologia cristiana"

Plena de mèrits i virtuts, morí a Buenos Aires el 6 de juliol de 1943.
 
La seva congregació rebé l'aprovació definitiva de l'Església el 9 de juny de 1947 amb el nom de Misioneras Cruzadas de la Iglésia. Les seves restes reposen a Oruro des del 1972. El Papa, Joan Pau II, declarà mitjançant Decret l'heroïcitat de les seves virtuts el dia 1 de setembre de 1988.

Fou Beatificada per Joan Pau II el 27 de setembre de 1992 i, finalment el 14 de setembre de 1993, es realitzà l'exhumació de les seves restes en la cripta de la casa d'Oruro, bressol de la Fundació, i hom comprova que es troba INCORRUPTA.