No faig res més en tot el dia. Em llevo pels matins i m’assec aquí, en el mig del no-res, davant d’aquest mirall. No sé què hi faig aquí. La meva imatge es reflecteix en ell com una massa ensopida i trista. Em miro i no m’agrada el que veig. Tot i així no puc deixar de mirar. Es com si alguna força m’atragués cap a la meva figura reflexada.

Qui és aquesta persona?

Penso que no puc ser jo, encara quan em sento atrapat dins d’aquest mirall. A vegades aquesta força és tan gran que no ho puc soportar i me’n vaig cap al llit abatut, tal com ho estic fent ara.

Ja és un nou dia i m’encaro una altra vegada a la imatge del mirall.
Segueix desagradant-me. Ja n’estic fart. No ho aguanto més, vaig cap a l’habitació i em vesteixo. Després giro el mirall, m’arreglo la roba i surto.

Avui pot ser un bon dia.