Contemplant l’estrella,
fins a les onze m’he quedat,
he vist que s’assemblava a una donzella,
i he pensat:

“Si és tan bella,
aquesta estrella,
que s’assembla a una donzella,
amb la meva mare parlaré, sí, amb ella”.

Amb la mare he parlat,
i ella amb molta atenció ha escoltat,
de sobte ha sortit un escarabat,
i la mare s’ha espantat.

Al final al llit m’he anat,
i he tingut un somni preciós:
l’estrella venia al meu costat,
i cantava una cançó amb un to melodiós.