- Mmmmmmm… Quina sort que tinc! Ara que estic al contenidor em sento més tranquil perquè sóc vell i estic brut. Oh, no! Un nen ve cap a mi. No, no m’agafis, si us plau; deixa’m en pau!
- Ei, mama un mirall que parla! –va dir el nen.
- De veritat? No siguis mentider i llença aquesta cosa bruta i vella.
-Pufff! (El nen va llençar el mirall).
- Ai, ai, quin nyanyo! –va murmurar el mirall.
- Veus mama, com parla el mirall? –va exclamar el nen.
- Per la Verge Santa Maria, això és bruixeria! –ara era la mare la que exclamava.
- No! Mama, mira el mirall plora i em fa molta tristesa; mama, va, si us plau, deixa’m agafar-lo.
- D’acord, però si el mirall porta problemes el tornarem a llençar al contenidor.
- Oh, no! On em porten, ara? Tan de bo sigui a un lloc on em tractin bé! –va pensar el mirall en veu alta.
ZzZzZzZzZzZ.... Uf!... Quina sort que tenia! Eh! On sóc? –va dir el mirall.
- Estàs a casa meva i no has de preocupar-te per res. No et farem mal i et restaurarem –va respondre-li el nen.
- Què voleu de mi? –va dir el mirall amb to espantat.
- Res. Et vull preguntar una cosa.Com és que parles? -va a tornar a preguntar-li el nen.
- Es que un dia un bruixot em va fer un conjur, dient-me que podria fer tot el que el meu amo em manés, concedint-li tres desitjos.
- De veritat? –va dir-li una mica incrèdul- Com mola això! Vaig a dir-li a la mare això que m’has explicat –el seu to havia canviat i ara estava molt content.
- Mare, mare! M’ha dit el mirall que pot concedir-nos tres desitjos!
- De debò? –va preguntar la mare amb un to confús- Mirall, (ara es dirigia envers el moble), és veritat que pots concedir tres desitjos?
- Sí. Si voleu ara mateix us en puc concedir un.
- D’acord, moltes, moltíssimes gràcies! -afegia la mare emocionada- Però no vull que en malgastis amb tenir diners, una gran casa...
A l’escola em van posar un parell de vídeos sobre malalties víriques i sobre l’obligació que tenen els nens africans d’anar a la guerra... Per això voldria que els desitjos fossin la pau en el món i la solució a les malalties greus. I tu mare. Què desitges?
- A mi m’agradaria que s’acabés la pobresa al món.
Tots dos es van abraçar fort, molt fort. –Mare, ets la millor del món. T’estimo! –va dir plorant el nen.
- No ploris fill. Ara totes les desgràcies han passat i gràcies a aquest mirall la Terra serà plena de pau, riquesa i bonança.