Hi havia una vegada una nena que estava a la finestra mirant com plovia. Estava avorrida i no parava de ploure.
Llavors la nena que mirava per la finestra va veure una papallona a terra, li va fer pena i va anar a buscar-la i la va entrar a casa seva.
- Que t’ha passat? li va preguntar la nena.
- Que no puc volar i a més he perdut el color de les ales per culpa de la pluja – li va contestar.
- I a tu? què et passa? – li va preguntar la papallona que la veure una mica trista.
- Que la meva mare se n’ha anat a un altre país per qüestions de treball i no la puc veure – li va contestar.
- Jo et pintaré les ales – li diu la nena.
Li va començar a pintar les ales amb aquarel.les i quan ja havia pintat la primera... es va adonar que no li quedava més pintura.
Llavors la nena va pensar i de cop ho va tenir clar:
- Ja ho sé! Ajuntaré les dues ales i la pintura quedarà repartida per les dues bandes! – va dir feliç.
- Nena, encara no puc volar, que faria res agafar una miqueta de sucre i de sal i ficar-m’ho a les ales? Perquè no sé si saps que sense el polsim que tenim les papallones no podem volar- va dir.
- Sí, i tant que puc! – va contestar.
Dit i fet.
La papallona li va donar les gràcies.
- Ara jo t’ajudaré! – va dir
- Gràcies, que podries anar a veure la meva mare i fer-li un petó? – va preguntar la nena.
- I tant! – li va contestar.
La nena va obrir la finestra i la va deixar anar. El sol lluïa de nou.
La papallona va tardar 2 o 3 dies en arribar a veure la mare i li va fer el seu petó i la mare va somriure i la papallona es va posar a l’orella i va dir:
- És de part de la teva filla.
Quan va tornar a veure la nena, la papallona li va dir:
- En aquest viatge el que més m’ha agradat és veure una mare somrient- va dir.
- Gràcies – va dir la nena i va deixar lliure la papallona.