Pares, professors, comunitat educativa, amics, ...

Permeteu-me aquesta nit dirigir-me només als nostres alumnes que aviat ens deixen.

Vull començar amb una petita confidència. La vida és molt curiosa i amb petits fets, a vegades insignificants, ens mostra el camí que ha de dirigir la nostra vida. Jo mateix, ara fa més de trenta anys (i em sembla ahir), amb el meu recent títol d’arquitecte i treballant a una oficina d’arquitectura, vaig rebre l’oferta de donar unes classes de matemàtiques i de dibuix a nois pre-universitaris a La Conreria i quasi al mateix temps a un curs nocturn de Formació Professional d’una escola del Barri del Besòs. Per accident vaig caure a l’ensenyament i per accident vaig descobrir una nova vocació que mai no m’havia ni imaginat. I em vaig enamorar, em vaig il•lusionar amb una nova idea: la d’educar i ajudar a orientar als joves cap al món del coneixement i del creixement com a persones.

Partint d’aquesta confessió em permeto donar-vos uns consells fruit de la meva experiència.

La vida és molt curiosa, ens envia moltes senyals, en forma de problemes, trencaments, alegries, èxits, fracassos, però de tot n’hem d’aprendre per a créixer. La vida és plena de casualitats. Les hem de saber recollir, recordar, escollir i aprofitar. Un dia ajuntareu totes aquestes casualitats i us donaran la confiança de confiar en el vostre cor. A mi aquesta forma d’actuar, mai m’ha deixat tirat i ha marcat la diferència en la meva vida.

A vegades ho deixaries tot, pel desànim, pel cansament, però te n’adones que encara estimes allò que fas i no ho pots deixar. A vegades la vida et colpeja com un martell al cap o al cor, però no perdeu mai la FE. L’única cosa que us mantindrà en marxa és l’amor per allò que feu. Heu de trobar allò que estimeu. I això tant serveix pel treball com per les persones.

El treball omplirà gran part de la vostra vida. L’única manera d’estar realment satisfets és fer allò que considereu una feina GENIAL. L’única forma de tenir una feina genial és ESTIMAR ALLÒ QUE FEU.

Si encara no ho heu trobat, seguiu buscant, però amb el COR ALERTA. No us conformeu!

Com en tot el que té a veure amb el COR, ¡ HO SABREU QUAN HO TROBEU! Seguiu buscant, no us conformeu.

Heu de viure els vostres somnis, no somiar la vostra vida.

Se us apropa un CANVI i tot canvi espanta. Per això heu d’aprendre a ser generadors de situacions positives, guanyant a la vostra por. Un bon arquitecte visualitza i després CREU en la possibilitat de fer.

Enfortiu la vostra autoestima: visualitzeu i després creieu que ho podeu fer, perquè el dubte debilita. Busqueu solucions creatives pel vostre canvi, que no us espantin, perquè la por bloqueja la capacitat creativa.

Feu un gran SILENCI i escolteu la vostra VEU INTERIOR. Tot lo nou és un gran salt al buit però la vostra veu interior us donarà força i seguretat.

Us desitjo confiança en el vostre cor, que sentiu la vostra veu interior i sort.

Joan Trepat