| Què
significa que desapareguin els elefants del desert de Kalahari? |
|||
|
L'ésser humà viu amb freqüència un mal terrible: la dificultat per gaudir d'una convivència sana i favorable amb els seus congèneres. Aquesta problemàtica, però, resulta d'un estat natural que l'home pateix des del seu orígen i que adquireix sovint un caràcter reversible. I és que el veritable conflicte de la nostra societat és la seva incapacitat per acceptar que el món, entenent-lo com una globalitat biològica, no li pertany. Ens situem en una concepció social massa materialista i exageradament superficial, que margina i, de fet, s'oblida de la veritable riquesa que aquest món ens ofereix. És tanta la irresponsabilitat humana envers la seva conservació que s'hi ha vist implicat el seu equilibri, que no deixa de ser, |
||
| en efecte, un factor vital per a la nostra supervivència;
ens creiem els amos d'una realitat que mai hauríem ni seríem
capaços de controlar. Els resultats d'aquesta deixadesa comencen a fer-se evidents; tot i així, ens limitem a observar, amb una passivitat alarmant, com els canvis se succeeixen l'un darrera l'altre, mentre el món sembla lluitar contra les nostres adversitats: en un primer instant, l'escassetat d'aigua, que deriva en l'extinció massiva d''espècies animals i vegetals (els elefants del Kalahari en són un exemple clar). En darrer terme , i com a conseqüència, una enorme tendència a patir mancances alimentàries i materials, juntament amb un declivi de la nostra societat provocada per una major uniformitat climàtica. Els canvis solen ser complicats, tot i que resulta encara més difícil adquirir-ne una consciència constructiva. De fet, no es presenten gens fàcils tenint en compte que l'home ha viscut immers en una idea de superioritat. Però és indispensable puntualitzar que, com a ésser viu, es troba subjecte d'igual manera a la desaparició: no hem d'oblidar mai el nostre compromís amb el món. Cal esforç. Irene Lobato Vila |
![]() ![]() |
||